Tots som un pou de vida
tots vivim amb la mort
amagada a una guarida
que ens agafarà de la mà
a poc a poc, o un dia de cop.
Si l’alè es cansa
i l’ombra ens domina.
Si un mal cop de sort
al no- res ens deriva.
Si un esdeveniment
ens paralitza el cor.
Si un joc del destí
ens fa perdre la partida amb la vida,
ja saben els altres que érem part d’un tot
i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,
i amb les flors i el foc l’eterna fugida.
I serem record,
i serem la baula
d’una cadena que ens uneix a tots
al misteriós món de la vida,
al misteriós món de la mort.
(Isabel Barriel.. Poema de la mort)
____________________
és part de la vida
però que arribi d'aquesta manera...
____________________
A Rosa Esteve,
una bona amiga i una bona persona
que ens ha deixat avui
als 31 anys.
Descansa en pau.
Pere
Gràcies Montse
10 comentaris:
Com bé dius, tenim marcats el dia i l'hora prò hi ha cites, com aquesta que són massa primrenques. Per tant, molt m´s sentides.
No coneixia a la Rosa, oerò si tu has sentit la seva mort, jo també la sento...
A mi se'm va morir, ja fa temps un cosí de setze anys, d'accident i aleshores vaig escriure aqust poma que sempre dedico a l memòria dels qui moren joves. Si m'ho pemets...
ADÉU PREMATUR
Pot ser un gran triomf deixar els mortals?
I sublim el retorn al ple silenci?
La fi d’un lluitar incansable i perdre
un MOLT
i trobar UN RES
és privilegi?
Ni la brasa ha romàs, últim indici
del meu foc, qui ha ofegat la flama tendra?
Víctima sóc d’innoble sacrifici
On s’anirà a allotjar la meva cendra?
Foscor de pou que em posseeix,
llum que mai més tornaré a veure.
Amarga mort
que has vingut al primer temps
com el vol lleu
de la fràgil oreneta.
A la memòria del nostre Marcel•li, de tant breu estada
entre nosaltres.
És una pena que una noia tan jove hagi mort. Avui parlaven a Segur també de la mort d'una noia de 36 anys no sé serà aquesta o un altre...com a creient que sóc que Déu la tingui a la seva glòria.
Descansi en pau.
Crec que si pot veure les teves paraules, allà on sigui ara, sabrà que és viva en el teu record.
Els que se'n van no moren del tot, viuen en el record dels que se'ls estimàven.
Rosa, siempre te llevaré en mi corazón.. Recordaré siempre todos los momentos buenos que he vivido a tu lado.
Te quiero..
http://www.youtube.com/watch?v=sVLCS46WFeg&feature=related
Una muerte prematura, una amiga que nos deja. Y se va tan de repente.
La cotidianeidad de la vida se para de golpe y se ve en su justa medida, tan relativa, tan poca cosa, cuando la muerte nos golpea.
Descansa en paz Rosa. Vivirás en los recuerdos de los que tuvimos la fortuna de ser tus amigos.
Ho sento, no la coneixia però sento molt que hagi marxat...d'aquí, hi han moltes coses incomprensibles en aquesta vida, que desesperen i et deixen fet pols.
"todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar..."
Tots deixem la nostre impremta amb aquells a qui hem estimat i ens estimen.
Mi pésame a la familia y amigos. Vivirá en el recuerdo de los que la conocieron y disfrutaron de su amistad.
No vemos a los ángeles,
pero en las avenidas oscuras
de la angustia,
se acercan y nos llaman,
Se parecen a ellos
las personas queridas
y no son sino ángeles los seres que nos aman.
conocia a Rosa desde el mes de diciembre, conecte enseguida con ella, me parecio una chica agradable.Lamento no haber podido conocerte mejor. Aprovecho para dar el pesame a familiares y amigos, y agradecer al creador de este blog por su gran trabajo, permitiendome expresar estas palabras desde lo mas profundo de mi corazon. Descansa en paz, Rosa.
Publicar un comentario en la entrada