Esperant el manà per Segur Platja

Segur de Calafell aspira a la llei de barris amb un projecte d'onze milions. L'Ajuntament, que veu difícil rebre la subvenció, vol fer permeable la via del tren i dinamitzar el barri

9/05/09 02:00 - Calafell - azahara palomares

email protegit

Àmbit de Segur que es veurà afectat pel projecte presentat a la llei de barris.
/ Foto: EL PUNT.

Tots els grups polítics de l'Ajuntament de Calafell van aprovar ahir per unanimitat el projecte amb què el municipi concorrerà a la sisena convocatòria de la llei de barris, promoguda per la Generalitat. La zona que es podria beneficiar d'aquesta subvenció és la part marítima de Segur de Calafell, la més antiga del nucli i també una de les més degradades. Les diferents accions previstes costen 10,97 milions d'euros i inclouen millores urbanístiques i accions també de caire social i de dinamització econòmica. El consistori, però, reconeix que serà difícil que el barri sigui un dels seleccionats per part del govern català per rebre l'ajut.

L'executiu municipal (PSC, ADMC i ERC) es va referir ahir al projecte aprovat com el full de ruta que tindrà el consistori a l'hora de millorar el barri tant si rep la subvenció del 50% com si no. En aquest cas, les millores amb què es vol resoldre «l'endarreriment històric» del barri se centren a la part de la platja, és a dir, la que hi ha per sota de la C-31 i limita als extrems pels carrers Tajo i Duero. «És la primera zona que es va urbanitzar a Segur i, per tant, la que actualment està més degradada», va assenyalar en el ple el regidor de Territori, Ramon Ferré. La majoria d'edificis de la zona són blocs plurifamiliars, que van ser concebuts com a segona residència però que s'han convertit en habitatges habituals. N'hi ha uns 140, a més, que no tenen ascensor.

Passos sota la via

Un dels principis de base del projecte de millora integral és la recerca de la permeabilitat entre les parts del barri que ara queden dividides per la via del tren. Així, es preveu la construcció de dos passos soterrats sota la via (3,4 milions d'euros) i la urbanització dels dos carrers afectats. L'actuació urbanística ha de servir, per tant, per «lligar el centre, la platja i el port», segons ha explicat Ferré, i treballar, així, sobre l'objectiu social de dotar el barri d'un caràcter «de ciutat». Les actuacions urbanístiques (que corresponen al 57% del projecte) també inclouran la remodelació dels carrers principals de l'àmbit (Rin, Loira, Lluís Companys i Baixador) i algun d'ells fins i tot podria passar a ser exclusiu per a vianants.

Un altre dels objectius serà pal·liar el dèficit d'equipaments existents al barri. Amb aquesta finalitat es planteja utilitzar els baixos del mercat i crear un centre cívic al solar d'un antic hotel.

Procés de participació

En l'àmbit social es vol treballar sobre la diversitat del barri (un 41% de la població d'origen estranger de Calafell viu a Segur) i dinamitzar tant el comerç com l'empresariat de la zona, que té la taxa d'atur més elevada de tot el terme municipal. El govern municipal també s'ha compromès a posar en marxa diversos processos de participació de seguiment i desenvolupament del pla, en què hi haurà espai tant per a les agrupacions veïnals com per a les diferents entitats amb seu a Segur.

«Realistes» sobre les seves possibilitats

La unanimitat política a Calafell no es va limitar al suport al projecte, sinó també als dubtes sobre la possibilitat que el municipi sigui un dels escollits per la Generalitat. Un dels principals esculls és que, tot i que Segur concentra dos terços dels habitants de Calafell, en l'àmbit afectat només un 33% dels habitatges són oficialment primeres residències. El consistori, però, ha aportat un informe de l'empresa d'aigües que demostra que poc més d'un 50% hi viu tot l'any, tot i que no tothom hi està empadronat. El fet que no es tracti d'un nucli antic –així com les limitacions imposades a la convocatòria pel mateix govern català– fa que es compliqui encara més l'èxit del projecte.