miércoles, 21 de octubre de 2009

La crisi del socialisme a Calafell


Quan parlem de crisi podem referir-nos a evolució, canvi, situació problemàtica, decadència. Molts cops es diu que els valors estan en crisi. Altres que el país està en crisi o bé estem sortint de la crisi.

Aquí a Calafell parlem de crisi per a indicar que el socialisme -com a ideologia- es troba en decadència i potser en trànsit de desaparèixer. Això no vol dir que en quant a partit polític es trobi en idèntica situació. Al contrari: a Catalunya i a Espanya, i d’altres ciutats, almenys es sabut que gossa de bona salut, pel contrari arreu d’Europa es defineixen com a socialdemòcrates. Fins i tot consultes realitzades a ciutats com Barcelona, de govern versemblant al de Calafell, els ciutadans, VEÏNS de la mateixa es troben orgullosos de viure amb ella, són feliços havent-hi feed-back entre el govern i el governat. Molts són els detractors d’aquestes tesis, i d’altres defensors. La justificació en tots dos casos podria ser les circumstàncies actuals, la globalització, el nou model de societat, la crisis de valors, econòmica, social, consumisme...

Aquí a Calafell i en la modèstia que ens caracteritza, la política que segueix el partit que governa denominat socialista en les seves sigles, no és socialista. Podríem dir reformista, evolucionista,... pensem que l’avanç que està realitzant difícilment tornarà als orígens. El representant de la ciutat bé sigui Secretari general del partit, Alcalde, President del Consell Comarcal... o bé tots, difícilment podrà encapçalar un projecte socialista, socialdemòcrata, reformista, integrador, evolucionista, si de manera pública no defensa uns valors, un ideari, uns principis,.... Si més no, renega públicament de ser socialista i es refugia en els clans de la degeneració evolutiva. Això si, molts dels que li donen suport, mantenen l’ ideal i principis socials i ideològics del partit que hauria de representar. Motiu pel qual una gran bossa de la societat quan arriben les eleccions i, per principis, voten les sigles d’aquest gran partit que històricament ha consolidat una democràcia de les més solidàries del món. Cal aleshores realitzar una reflexió global a la ciutat de Calafell, És motiu suficient plantejar-nos, si en la ciutat que tenim, la ciutat que se’ns projecta, el govern de la ciutat, el resultat del qual és el que els VEÏNS volem ?.

Quan gestors de la ciutat, un pensionista d’oportunitat, d’aquells que quan es parla de crisi econòmica, són la causa i l’efecte. Amb sous desorbitats de jubil.lació, indemnització planificada, i a més sense escrúpols, un sou i dedicació plena, d’on les arques de Calafell es resenteixen. Són d’aquells que ens han arruïnat i ens han portat a la crisi actual, els banquers, són els que socialdemòcrates com Obama els hi vol posar quotes, on el resultat de la seva gestió, ara ja es qüestiona fins i tot pels qui l’han fitxat, L’Alcaldessa de Calafell i el seu executor (Pil·lum of Neron). Aquests gestors oportunistes, que s’identifiquen amb un progrès de la seva economia personal, incapaços de plantejar un progrès social, són al cap i a la fi un model a desterrar d’una ciutat que necessita polítics i gestors d’un model social a definir. És aleshores quan la societat civil d’una ciutat ha d’aixecar-se, motivar i mobilitzar al veí, per a definir la ciutat que volem i la que rebutgem. Amb gestors, i polítics preocupats pels seus interessos particulars, on l’única motivació, és donar resposta al cercle més reduït, proveir-se ells i el seu clan familiar.

La resposta ha de ser el rebuig social.

Si a més, de tots es sabut, que la democràcia que ells aprofiten, ha estat, impulsada, i amb el sacrifici d’aquells que somiaven en uns principis de solidaritat, igualtat, ......Si, aquells principis que van fer néixer el socialisme de Pablo Iglesias, el que ells, avui sols aprofiten per a la degeneració de la ciutat. CAL DEBATRE, CAL IMPULSAR, CAL REFLEXIONAR, CAL SABER QUIN MODEL DE CIUTAT VOLEM, I COM NO, QUINS PODEN SER ELS POLÍTICS I GESTORS DE LA CIUTAT QUE ES MEREIX UN FUTUR DIGNE I LLOABLE.

Aquests moments en què vivim, el present, se’ns està dissenyant la ciutat dels futurs 30 anys, amb un Pla Ordenació Urbanística, aquests gestors i polítics actuals que tenen un concepte de democràcia tant propi, desfaran el territori, on els beneficiats seran en alguns casos la ciutat, i en d’altres els grans beneficiats seguiran sent els manipuladors de l’orquestra democràtica de Calafell. La ciutat de Calafell es troba en una fase de crisi d’identitat, recuperar els valors d’una societat multicultural, participativa, i democràtica, activarà els valors i la il·lusió d’allò que busquem. Una ciutat feliç, justa, equitativa, socialment integradora on el respecte entre els ciutadans, i, entre els governants i els veïns faci la ciutat de tots. La democràcia senyala les llibertats i els drets, però també les obligacions del governant i del veí. El polític i gestor, que plantegi, una democràcia de drets, sense llibertat i sense obligacions, no entén el treball i esforç d’alguns en el passat, és aleshores quan la gestió es converteix en un benefici particular per sobre del general. De la crisi global, ens traurà una política global. De la crisi local de segur que els gestors i polítics actuals ens enfonsaran, gestors jubilats, recompensats amb milions dels estalviadors, on actualment desenvolupen tasques que en el passat els han recriminat, gestors que disposen de dos , tres , i més negocis, alguns d’ells de concessió pública, on la incompatibilitat no se’ls aplica. Gestors que ni tant sols apareixen pel seu lloc de treball,......i tant de desordre i frau, que sense lloc a dubtes caurem, si , caurem els veïns, en un fons sense sortida, els responsables els VEÏNS/ES, doncs encara som els que tots a una podem canviar el rumb d’aquest vaixell (Calafell).

3 comentaris:

elbosquefantasma dijo...

Ya la ideología es electoral. Lo que importa son los recuentos. Si hay una bolsa de votantes que votan sin relacionar lo que pasa en sus vidas, con lo que pasará por votar una u otra opción. Y lo electoral es convertido en la posibilidad de tocar más o menos presupuestos, pues eso es todo.
Mi opinión, un partido político no puede durar 100 años, eso para una iglesia puede ser, su reino no es de este mundo. Pero ningún partido puede aguantar 100 años sin enfermar.
Tenéis un Premio en el Blog de Calafell....

Miquel Casellas dijo...

Aqui tenim socialisme de Mandarina Duck.

Anónimo dijo...

Saludos. Yo también he creado un blog de Calafell. A ver que os parece.www.calafellnoticia.blogspot.com