Niños de vuelta al cole, abueletes que empiezan a volver a "la civilización" porque aquí "ya refresca". Terrazas casi vacías, los pajaritos vienen a comer en tu mano, cuando te vas a dormir vuelve a oirse el mar. Paz. Silencio.
És un privilegi pels qui encara tenim un rosegó pr posar-nos a la boca. Però per a molts, l'octubre és: un local tancat, un negoci en fallida i una hipoteca impagada, entre altres tristors. O sigui, que aquesta pau i silenci tant regalats són, per a molts : PORCA MISÈRIA. La vinya del Senyor, que diuen els creients. Bona tardor i bon hivern a tothom.Són els meus desitjos sincers. J. Mèlich
Los primero días de octubre son cojonudos si hace bueno. Se duerme bien, sin ese calor achicharrante, el agua está de fabula. Salud. Vive el presente. Mañana puede ser que estés tieso y ya no te preocupe la hipoteca.
Quina mania té la gent en dirme que "vive el presente", si no em toquen més collons quefer-ho, amb o sense hipoteca. Els que no viuen el present, o són al tanatori o al cementiri.
Ja som en allò dels tòpics: "Vive la vida". Collons, és que si no la visc és que sóc mort. Salut, això és important. J. Mèlich
Niños de vuelta al cole, abueletes que empiezan a volver a "la civilización" porque aquí "ya refresca". Terrazas casi vacías, los pajaritos vienen a comer en tu mano, cuando te vas a dormir vuelve a oirse el mar. Paz. Silencio.
4 comentaris:
Bonitas imágenes, cambio radical del paisaje en pocas semanas, todo un privilegio...
Sin excelencias, ha vuelto la tranquilidad para muchos.
És un privilegi pels qui encara tenim un rosegó pr posar-nos a la boca. Però per a molts, l'octubre és: un local tancat, un negoci en fallida i una hipoteca impagada, entre altres tristors.
O sigui, que aquesta pau i silenci tant regalats són, per a molts : PORCA MISÈRIA.
La vinya del Senyor, que diuen els creients.
Bona tardor i bon hivern a tothom.Són els meus desitjos sincers.
J. Mèlich
Los primero días de octubre son cojonudos si hace bueno. Se duerme bien, sin ese calor achicharrante, el agua está de fabula.
Salud. Vive el presente. Mañana puede ser que estés tieso y ya no te preocupe la hipoteca.
Quina mania té la gent en dirme que "vive el presente", si no em toquen més collons quefer-ho, amb o sense hipoteca. Els que no viuen el present, o són al tanatori o al cementiri.
Ja som en allò dels tòpics: "Vive la vida". Collons, és que si no la visc és que sóc mort.
Salut, això és important.
J. Mèlich
Publicar un comentario en la entrada