No he demanat permís, però no crec que el Senyor Mèlich tingui problemes en que reproduïm aquí un magnífic post del seu bloc en que parla del poder d' Internet i del grapat de blocs de Segur que "martellejen" l'ajuntament amb crítiques documentades en format multimèdia. Crec, sense cap mena de dubte, que aquest bloc es pot incloure dintre d'aquest grup de "contestataris" i com a moderador estic encantat de la feina que es fa. Anem creixent dia a dia i sabem que entre els lectors fixes hi ha un bon nombre de polítics de Calafell pendents de veure que es diu o deixa de dir per aquí. En Mèlich parla de que el poder comença a tèmer la força dels blocs i, particularment la força d'internet. Però com que no en tenen ni idea, no saben res més que prohibir. I això, amb internet, amb un portàtil a mà i uns certs coneixements del tema, és impossible.
No obro fil de comentaris ja que penso que lo més ètic és adreçar-vos directament a la plana d'en Mèlich (click aqui) i deixar allà la vostra opinió ja que, 100%, la feina és seva i tot blogger sempre agraeix la participació.
Que Internet és un miracle hi estem d’acord tots, sí o no? És la Revolució incruenta, sense guillotina, l'assalt a la Bastille del teclat i la pantalla. Vegem sinó aquesta mena d’avortament de llei que estan pastant per controlar la xarxa. El poder tem Internet, la premsa, encara que l’utilitzi, també tem Internet.
Les eines, cada dia més noves i efectives que se’ns ofereixen a la xarxa, estan canviant el món de la informació, pesi a qui pesi.
Tothom pot emetre notícies, opinions, crítiques, imatges, de forma instantània. Mentides, intoxicacions i “bulos”, també. Aquella vocació de comunicar, divulgar, escriure i opinar, que molta gent portava dins, la pot treure gràcies a Internet.
El darrer fenomen indeturable és el Facebook i els seus succedanis d’altres servidors. Amb el facebook passa com amb “El gran herrmano” o amb els programes de reality shows: Ningú no se’ls mira, ningú els visita i, si t’hi acostes, hi ha cua per entrar i tenen màxima audiència. Jo entro al Facebook, tinc un lloc web i un bloc personal. I què? No me n’avergonyeixo pas.
Tornant al principi, al poder no li agrada gaire aquesta llibertat que Internet a fornit al món. Tant com poden, els poderosos fan mans i mànigues per extorquir webs, blocs i tota mena de racons de la xara que els puguin posar el dit a la nafra. On més es practica aquesta censura, naturalment, és en els estats dictatorials. Però a casa nostra aquesta plaga de blocàires ja els comença a fer coragror.
A Calafell en tenim un bon exemple de la força dels blocs o bitàcores d’Internet. A Segur de Calafell hi ha un bon grapat de blocs que no paren de martellejar les accions de l’ajuntament, en els darrers temps. El cas més notable ha estat a rel de la presentació del POUM. Aquest allau de crítiques, amb imatges, fotogràfiques i de vídeo (El Youtube, un altre fenomen) han fet abaixar els fums i els pantalons al govern municipal i fer asseure al Sr. Alcalde i el seu “exercit” per parlar del tema i fer-lo rectificar en punts molt calents del pla Urbanístic. Al menys ha cantat promeses.
I tot això perquè els esdeveniments van ser filmats, enregistrats i penjats a Internet. Qualsevol veí, sense moure’s de casa s’ha assabentat de tots els actes que s’han fet al municipi sobre el tema. La moguda, com diuen els castissos, ha estat d’ “Órdago a la mayor”. Amb garrotades incloses. Un ciutadà o ciutadana de Calafell amb un simple equip de PC i tarifa plana, pot veure totes les notícies, descarregar els documents per fer al•legacions i tota la informació necessària sobre aquest tema que ha aixecat tanta polseguera.
Internet, en aquest cas ha fet moure el govern del poble i ha fet justificar el sou als regidors que és del què es tracta. Això no només dol als polítics, també a la premsa de paper i a d’altres mitjans de comunicació, que veuen cada cop més restringida la seva immediatesa. Per això cada dia proliferen més els diaris digitals.
Jo ja no ho veuré però intueixo un futur amb ajuntaments virtuals que es podran controlar des de casa. Ara ja pengen les fotos oficials a Internet, aviat s’hi hauran de penjar ells.
Arriba la informatització del registre, ja podem gestionar contes bancàries, molt aviat votarem via Facebook. Què us sembla?
No obro fil de comentaris ja que penso que lo més ètic és adreçar-vos directament a la plana d'en Mèlich (click aqui) i deixar allà la vostra opinió ja que, 100%, la feina és seva i tot blogger sempre agraeix la participació.
Que Internet és un miracle hi estem d’acord tots, sí o no? És la Revolució incruenta, sense guillotina, l'assalt a la Bastille del teclat i la pantalla. Vegem sinó aquesta mena d’avortament de llei que estan pastant per controlar la xarxa. El poder tem Internet, la premsa, encara que l’utilitzi, també tem Internet.
Les eines, cada dia més noves i efectives que se’ns ofereixen a la xarxa, estan canviant el món de la informació, pesi a qui pesi.
Tothom pot emetre notícies, opinions, crítiques, imatges, de forma instantània. Mentides, intoxicacions i “bulos”, també. Aquella vocació de comunicar, divulgar, escriure i opinar, que molta gent portava dins, la pot treure gràcies a Internet.
El darrer fenomen indeturable és el Facebook i els seus succedanis d’altres servidors. Amb el facebook passa com amb “El gran herrmano” o amb els programes de reality shows: Ningú no se’ls mira, ningú els visita i, si t’hi acostes, hi ha cua per entrar i tenen màxima audiència. Jo entro al Facebook, tinc un lloc web i un bloc personal. I què? No me n’avergonyeixo pas.
Tornant al principi, al poder no li agrada gaire aquesta llibertat que Internet a fornit al món. Tant com poden, els poderosos fan mans i mànigues per extorquir webs, blocs i tota mena de racons de la xara que els puguin posar el dit a la nafra. On més es practica aquesta censura, naturalment, és en els estats dictatorials. Però a casa nostra aquesta plaga de blocàires ja els comença a fer coragror.
A Calafell en tenim un bon exemple de la força dels blocs o bitàcores d’Internet. A Segur de Calafell hi ha un bon grapat de blocs que no paren de martellejar les accions de l’ajuntament, en els darrers temps. El cas més notable ha estat a rel de la presentació del POUM. Aquest allau de crítiques, amb imatges, fotogràfiques i de vídeo (El Youtube, un altre fenomen) han fet abaixar els fums i els pantalons al govern municipal i fer asseure al Sr. Alcalde i el seu “exercit” per parlar del tema i fer-lo rectificar en punts molt calents del pla Urbanístic. Al menys ha cantat promeses.
I tot això perquè els esdeveniments van ser filmats, enregistrats i penjats a Internet. Qualsevol veí, sense moure’s de casa s’ha assabentat de tots els actes que s’han fet al municipi sobre el tema. La moguda, com diuen els castissos, ha estat d’ “Órdago a la mayor”. Amb garrotades incloses. Un ciutadà o ciutadana de Calafell amb un simple equip de PC i tarifa plana, pot veure totes les notícies, descarregar els documents per fer al•legacions i tota la informació necessària sobre aquest tema que ha aixecat tanta polseguera.
Internet, en aquest cas ha fet moure el govern del poble i ha fet justificar el sou als regidors que és del què es tracta. Això no només dol als polítics, també a la premsa de paper i a d’altres mitjans de comunicació, que veuen cada cop més restringida la seva immediatesa. Per això cada dia proliferen més els diaris digitals.
Jo ja no ho veuré però intueixo un futur amb ajuntaments virtuals que es podran controlar des de casa. Ara ja pengen les fotos oficials a Internet, aviat s’hi hauran de penjar ells.
Arriba la informatització del registre, ja podem gestionar contes bancàries, molt aviat votarem via Facebook. Què us sembla?
