BLOG DE SEGUR DE CALAFELL: Violents

WYOMING: EL 15-M

El que va passar ahir a Barcelona tenia com a espectador a algú del blog, allà dins. Dels mil.lers que hi havien allà, una minoria va fer servir la violència (no portàven porres, ni bales de goma, ni kubotans). La resta demanava a crits pau i gens de violència, els acampats es desmarquen de la violència... i el mal, ja està fet. Però tot i que els fets de no deixar passar als parlamentaris són lamentables, que hi hagués una part de violents molt més encara, vet aquí que la enoooorme indignació d'alguns polítics era perquè no els deixàven passar però no se'ls ha vist comentar res sobre el 40% d'atur que pateix el jovent ni coses pitjors amb aquest grau tan alt d' indignació. El molt honorable se'n va anar en helicòpter, segurament pagat de la seva butxaca (és broma, és clar). És tot un símbol: ells al cel, passant per sobre dels problemes dels que viuen amb els peus a terra. La gent no ha sortit al carrer per no deixar passar als polítics, sinó perquè estàn farts de tota aquesta situació.

Per desgràcia, la lamentable actuació d'uns quants, ha fet mal a la imatge del moviment d'indignats (no pas al moviment en sí). Però els polítics continuen enrocats en la seva torre de privilegis, la "casta" segueix sense entendre res, no entenen com és possible que la comunicació que es multiplica exponencialment, pugui posar d'acord a milers de persones i que això se'ls escapi de les mans. Sempre van a remolc de tot, els polítics.

Alguns s'indignen perquè hi ha milers de persones a la Ciutadella. S'haurien d'indignar dels perquès i no del fet que estiguin allà. Quan els polítics es queden en la forma i no veuen el fons de les coses, quelcom va molt malament.

Ahir Felip Fuig va rebre una mica d'aire, però segueix sent un personatge nefast que ha de dimitir. Mentrestant, el que es debatia a dins, va quedar en segon plà al mitjans informatius. Es debatien una sèrie de retallades que es diu que són necessàries, però ves per on el molt honorable li ha apujat el sou 12.000€ a càrrecs de confiança (algun d'ells mà dreta d'un polític que es deia "indignat" a facebook), ves per on que les retallades en els privilegis de la casta no es veuràn gaire afectades, es treu d'aquí i es posa allà. A Calafell la gent d' ICV ha "apretat" perquè les retallades no afectin la construcció del nou institut, a El Montmell s'ha hagut de muntar un show mediàtic perquè la cosa tiri endavant en una escola en situació lamentable. Serveis bàsics !!

CIU està fent servir una estratègia política molt coneguda... (DDD) el primer any fes tot el que sigui Dur, Difícil i Dolent, que al final no se'n recordarà ningú i aleshores l' últim any tira per una altra banda. No es pot plantejar tot a base de cop de tisora, com explica EL PAIS. El molt honorable deu haver anat al notari a correcuita a veure si li torna l'acta en que deia que no pactaria amb el PP. Que, sobre pactar, pot pactar amb qui vulgui, però que no enganyin a ningú i facin el ridícul d'aquesta manera.

Angels Castells · Podemos cambiar las cosas

El moviment dels indignats segueix, i és normal en la situació en que estem, de crisi profunda. Però els polítics fan de pantalla i de matalàs pels veritables culpables de tot això. I d'això no en parlen, no els interessa. En aquest enllaç un podeu descarregar un bon llibre, que explica les coses com són i no com les volen vendre. Mentre les retallades afecten als més desfavorits i a sector essencials, altres segueixen repartint-se xifres milionàries i no perden ni una engruna de la seva part del pastís, peti qui peti.

Als polítics se'ls ha de fotre canya. Sempre. Perquè se'ls ha escollit per solucionar els problemes i dur les coses a millor, no a pitjor. Però, canya, per sobre de tot, perquè segueixen mantenint uns privilegis que estàn a anys llum del que hauria d'esperar-se d'uns servidors públics i sobretot perquè diuen que se'ls ha escollit democràticament i que cada quatre anys tenim dret a canviar-ho. No, senyors, no... el "partit" més votat es diu "abstenció" i d'aquest ningú en parla. I és el més representatiu de tots, però això, a la "casta", no els interessa recordar-ho.

Nos dijeron que la economía estaba en crisis debido al alto precio del petróleo, que estaba encareciendo la mayoría de la producción. Dos meses después, la crisis era porque éste había bajado su precio a la mitad. Contaban que la economía iba bien cuando el precio de la vivienda estaba a tales niveles que ningún joven podía acceder a ella y, en cambio, se contabilizaban tres millones de casas vacías en España. Incluso nos hacían felices porque los que teníamos vivienda ahora éramos ricos debido a la subida de los precios, pero en realidad lo que pasaba era que nuestros hijos no podían comprarse una. Nos inquietaban con el peligro de que explotara la burbuja inmobiliaria, lo cual provocaría la caída de los precios, a pesar de que ésa hubiera sido la única forma de que algunos pudiesen comprar una casa. Durante toda nuestra vida habíamos pensado que un signo de mala situación económica era que subieran los precios de los productos esenciales, pero ahora dicen que con la crisis bajarán y eso es todavía peor. Hace diez años recomendaban que contratásemos un plan de pensiones privado, porque el sistema público no estaría en condiciones de garantizar el pago de nuestra jubilación, y ha resultado que ha sido el sistema público el que ha tenido que rescatar al privado de la bancarrota.