Hem vist al capítol I que la gestió de la zona blava de Calafell es va adjudicar “digitalment” pel llavors alcalde JM Triadó a l’empresa LOGISTICA INTEGRAL URBANA SL per un període de 4 mesos.
La maquinària era obsoleta, ja quan es va instal·lar, comparada amb la de qualsevol municipi i és la que, encara avui, està en “funcionament”, per dir-ne d’alguna manera. No disposen de connexió elèctrica a la xarxa ni de carregadors amb panel solar i funcionen amb bateries de plom, més velles que Matusalen, que es descarreguen cada tres per quatre, deixant les màquines sense servei, a part les avaries normals d’unes màquines que, a més d'estar a la intempèrie i sotmeses al vandalisme, ja estan cansades de viure. Els recanvis són pràcticament inexistents i qualsevol incidència és un greu problema.
Per exemple, l’estiu passat algunes màquines es van passar més de dos mesos aturades per falta de paper, perquè algunes utilitzen un paper especial que no es troba fàcilment. Periòdicament, el personal de vigilància que fa el servei ha d’anar substituint les bateries descarregades per d’altres que recarreguen a les dependències municipals, en condicions deplorables que no superarien una inspecció de treball. Reprogramar l’horari o les tarifes és “Mission Impossible”, s’ha de fer un curset a Oxford, perquè n’hi ha que són angleses i aquí ningú sap com van i CEMSSA ni pot ni sap fer-ho. Per qualsevol canvi, per petit que sigui, s’ha de canviar un xip (EPROM) que només saben programar uns quants experts i que costa una pasta. Les màquines modernes, que tenen altres municipis, es controlen i reprogramen per telefonia mòbil GPRS, des de l' ordinador del despatx de l’empresa.
Era lògic que, per una explotació de 4 mesos com estava “teòricament” previst en el contracte, el contractista no s’hi escarrassés gaire en ficar bones màquines, tot i que ningú es podia creure que era només per 4 mesos; només es tractava d’una argúcia, un frau de llei per fer la adjudicació "a dit". Però, heus aquí que, tàcitament, sense que ningú denunciés el tema, el contracte es va anar prorrogant i prorrogant i prorrogant, en les mateixes condicions fins l’any 2010, sota els successius mandats de Triadó, Olivella i Sánchez. Un contracte de 4 mesos s’esdevé de quasi 6 anys! I hem estat tot aquest temps amb maquinària i servei deficient però recaptant. Tothom savia que funcionava malament i ningú feia res.
Per exemple, l’estiu passat algunes màquines es van passar més de dos mesos aturades per falta de paper, perquè algunes utilitzen un paper especial que no es troba fàcilment. Periòdicament, el personal de vigilància que fa el servei ha d’anar substituint les bateries descarregades per d’altres que recarreguen a les dependències municipals, en condicions deplorables que no superarien una inspecció de treball. Reprogramar l’horari o les tarifes és “Mission Impossible”, s’ha de fer un curset a Oxford, perquè n’hi ha que són angleses i aquí ningú sap com van i CEMSSA ni pot ni sap fer-ho. Per qualsevol canvi, per petit que sigui, s’ha de canviar un xip (EPROM) que només saben programar uns quants experts i que costa una pasta. Les màquines modernes, que tenen altres municipis, es controlen i reprogramen per telefonia mòbil GPRS, des de l' ordinador del despatx de l’empresa.
Era lògic que, per una explotació de 4 mesos com estava “teòricament” previst en el contracte, el contractista no s’hi escarrassés gaire en ficar bones màquines, tot i que ningú es podia creure que era només per 4 mesos; només es tractava d’una argúcia, un frau de llei per fer la adjudicació "a dit". Però, heus aquí que, tàcitament, sense que ningú denunciés el tema, el contracte es va anar prorrogant i prorrogant i prorrogant, en les mateixes condicions fins l’any 2010, sota els successius mandats de Triadó, Olivella i Sánchez. Un contracte de 4 mesos s’esdevé de quasi 6 anys! I hem estat tot aquest temps amb maquinària i servei deficient però recaptant. Tothom savia que funcionava malament i ningú feia res.Què en treia l’Ajuntament (la institució, clar!) de tots els calafellencs d’això? Doncs, com es pot veure a la clàusula cinquena, el contractista havia de pagar 3.500 € cada mes, sense que hi hagi hagut cap actualització, ni tan sols a IPC, de llavors ençà.
I, els 3.500 € mensuals, es van pagar realment? Noooor. Bé, sembla que al principi sí que es pagàven però als darrers temps els concessionaris ja no ho pagàven perquè deien que tenien pèrdues d’explotació, sobre tot perquè l’Ajuntament va crear una nova tarifa reduïda pels residents a Calafell que va minvar els ingressos. Es veritat això? Doncs no us ho puc assegurar ni desmentir, perquè els recursos d’un pobre blogger arriben allà on arriben i el que no farem és fer afirmacions així sense proves, que no és l’estil del Blog, però cadascú pot fer els seus càlculs i elucubrar sobre on anaven els diners.
El cert és que l’any 2010 l’Ajuntament va decidir rescatar la concessió (recuperar-la per l’Ajuntament) i cedir-la a CEMSSA, empresa municipal de l’Ajuntament de Calafell que tenia llavors com a Conseller Delegat al Carles Rión, ja conegut de tots els lectors del blog, i com a gerent a Lluís Bayó. Per això han se servir les empreses municipals, per donar serveis i que els guanys repercuteixin en el municipi, no a la butxaca d'un empresari d'un altre lloc, que és legítim però no lògic.
El pressupost que va presentar CEMSSA per la seva aprovació pel Ple de l’Ajuntament, i que va ser aprovat, preveia uns ingressos anuals de uns 250.000 € aproximadament per aquest concepte i la renovació total de totes les màquines per altres de noves amb la darrera tecnologia, ordinador amb software pel control de les màquines, un vehicle de servei, etc., que per això hi havia beneficis!. I donar un bon servei ampliant la plantilla de vigilants. Es va fer així? Noooooor !!!. I sabem (“de primera mà” que dirien alguns) que algun alt directiu de CEMSSA va dir que de gastar diners en renovar màquines “rien de rien”, que els diners feien falta per altres coses, tot i que estava aprovat en el pressupost. Potser necessitàven els diners per la campanya electoral o per contractar amics/gues a la mateixa CEMSSA (com realment es va fer) ... però això ja és especular, i que cadascú especuli el que cregui.
I així ens hem quedat fins avui ... amb una merda de màquines i de servei.
A l’Olivella i a l’Olga li han deixat molta feina els seus antecessors, no tindran temps d'avorrir-se. Esperem que hi fiquin mà i ho arreglin. I, si no ho fan, el capítol III d'aquesta sèrie serà : "Què fan en Joan Olivella i la Olga Elvira amb la zona blava?". Però de moment els hi donarem un marge de temps per veure com va.
Ara n'hi haurà per tothom!
