La Reforma Laboral és una agressió contra els drets dels treballadors i treballadores sense precedents en la història recent del nostre país. Cal remuntar-se a la instauració de la dictadura de Franco l'any 1936 per veure una supressió de drets similars. No és una reforma, és un autèntic cop d’estat, és una autèntica involució contra els treballadors, contra aquells que es guanyen la vida treballant. Estem pitjor que ens els darrers temps de Franco.
L’excusa de la crisi econòmica només pot valer pels curts d’esperit i de gambals. Altres països estan sortint de la crisi millor que nosaltres sense tocar els drets dels treballadors o, si cal tocar-ho, amb diàleg amb els seus representants. Aquí no. Aquí el govern de l’Estat, al servei de la gran Patronal i de la banca, i emparat per la majoria que va obtenir fent trampes a les darreres eleccions es treu un decret que suprimeix de cop les conquestes que han costat grans esforços d’obtenir. Si el govern del PP no hagués fet trampes i hagués dit la veritat abans de les eleccions, la veritat d’allò que anaven a fer, estic segur que molts dels treballadors que van ser enganyats i els van votar no ho haguessin fet. Aquí la crisi va a pitjor. El mateix govern accepta que l’atur augmentarà encara més, mentre a Alemanya, França, EEUU, Dinamarca, Finlàndia i molts altres països les coses comencen a millorar. Aquí el govern del PP ens acosta cada cop més a Grècia.
Avui hem viscut un dia de vaga general convocada pels sindicats com a única possibilitat de protesta contra una política extremadament agressiva amb els treballadors.
Avui hem vist tots, a Barcelona, Sant Andreu de la Barca, Calafell i fora, qui està a favor dels treballadors i qui està contra. No es tracta, com volen fer veure alguns fatxes interessats, en dir si estem a favor o en contra del sindicats. El tema es massa fàcil: els sindicats són els dolents i el govern és el bo. El que està en joc són els DRETS DELS TREBALLADORS que estan sent trepitjats pel govern del PP i per alguns col•laboradors seus disfressats de defensors del "dret al treball". Clar que tothom té dret al treball. El 5 milions d’aturats els primers. I els que vindran per la política d’acomiadamnets gratuïts que promou el PP també.
Però això no s’ha acabat, això només ha començat. És l’inici d’una lluita per recuperar els nostres drets i hem de tenir clar contra què i contra qui. A molts dels que llegiu això us han fet creure que no sou treballadors, que no sou “currucus” , que sou “classe mitjana”. I una merda!. Si depeneu d’un sou, d’anar a treballar cada dia sou CLASSE TREBALLADORA i si deixeu de treballar esteu en la misèria. La classe mitjana és una altra cosa. Són els Millet, Preysler, etc., tots aquells que no s’han d’aixecar al matí per anar a treballar i viuen de rendes. La classe alta ja ni la veiem (Reis, duquesa d’Alba, etc.). per tant cal tenir clar qui som. Em ve al cap la lletra d’una vella cançó de Raimon
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
....
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.
...
Jo també vinc d’un silenci i recordeu bé, molt bé, els dos darrers versos: “Qui perd els origens perd identitat”. Els meus pares no van poder tenir estudis i els meus avis eren analfabets. Ens farà falta saber d'on venim per saber qui som.
I ara, que ja sabem qui som, mireu qui, al vostre poble, a la premsa o al facebook, twitter o blogs, està contra nosaltres i ens agredeix: aquests són els nostres enemics, els qui no entenen que amb la reforma laboral del PP s’està agredint a la majoria del poble. I demà, a l'hora d'anar a comprar, a fer un cafè, portar la roba a la tintoreria o contractar algun servei sapiguem QUI ES EL NOSTRE ENEMIC i actuem en conseqüència.
Hem de tenir memòria, que de vegades és massa curta, i no premiar a qui està contra nosaltres, contra els treballadors que, al cap i a la fi, són aquells a qui anem a comprar, ens hi deixem els nostres diners i els hi donem de menjar. Com puc anar comprar a una botiga o supermercat que sé que està contra els meus drets? Que vol que em puguin acomiadar arbitràriament, amb contractes amb 1 any de prova, sense dret a l’atur... Ni boig!!!. I no em calen piquets, amb els meus diners NO!. Si de mi depen més d'un perdrà clients i tant de bo hagin de tancar. Així s'adonaran de quins eren els seus interessos.
La batalla ha començat, no donem de menjar a l’enemic.
