lunes, 30 de mayo de 2016

"Ens seguirem deixant la pell", (entrevista a Ramon Ferré)

Haga aquí sus preguntas al alcalde y vea comentarios



Ja fa un any que es van celebrar les eleccions municipals. El PSC va ser la segona força més votada, darrere de CIU, per una diferència de 180 vots. Governeu mitjançant un pacte a 3 bandes, en minoria. Creus que això és positiu o no? Fa un any vas dir que el resultat us obligava a parlar amb tothom per arribar a acords.

Les eleccions ens van deixar en les mateixes condicions que a CiU, tot i tenir un regidor menys. Calia dialogar i arribar a acords amb altres forces. A diferència d'ells, però, havíem de sumar el vot d'11 regidors per a obtenir l'alcaldia. I això vam fer, no va ser gens fàcil. La decisió de la ciutadania a les urnes mai pot ser dolenta. I si, com és el cas, resulta aritmèticament complicada, és feina dels partits estar a l'altura i aconseguir acords. El pacte actual continua sent, com fa un any, l'únic possible, perquè si bé està en minoria, ningú més ha estat capaç d'arribar a cap entesa. I sí, vaig dir que parlaríem amb tothom i no hem fet altra cosa. Amb èxit divers, això sí, perquè, tot i el missatge dels calafellencs a les últimes eleccions, hi ha qui continua tancat en banda i sense ganes de dialogar i arribar a acords, actuant des del ressentiment."



Pots posar algun exemple d'això que dius?

Crec que la negociació i aprovació del pressupost en va ser l'exemple més clar. Vam aprovar el pressupost, inicialment, amb el suport dels tres grups de govern, Ciutadans, Esquerra Republicana i el regidor no adscrit. Només la CUP i CiU van votar en contra. Un altre exemple del diàleg i la recerca de consens està sent el procés per a modificar el Reglament Orgànic Municipal, el ROM, amb diàleg entre totes les forces i una votació per unanimitat, obrint un procés de participació ciutadana per a incorporar millores proposades pels veïns i veïnes del municipi. Actualment, estem fent el mateix per elaborar un Reglament de Participació Ciutadana i un Reglament pel Consell de Seguretat Municipal, on la participació veïnal i el diàleg polític i amb els ciutadans en serà el protagonista. Aquest és el camí!



L'oposició parla de càrrecs de confiança encoberts. A les xarxes socials diuen que es paguen sous de més de 3.000 euros. Què en dius d'això?


L'Ajuntament no té càrrecs de confiança, sinó professionals i empreses externs que presten determinats serveis. Seria molt fàcil dir que tan malament no ho devien trobar alguns que ho critiquen ara, si quan manaven ells també optaven per aquesta fórmula... Com us vaig contestar en una altra entrevista, un govern necessita alguns professionals que ajudin a tirar endavant els seus programes i accions. I potser no tant per una qüestió de confiança com per una especialització molt determinada. La contractació externa només és una de les fórmules possibles per comptar-hi. Els professionals que hem contractat facturen diversos imports, però cal tenir en compte que en aquests diners hi van els costos socials que haurien d'assumir les arques municipals si fossin eventuals, l'IVA, així com el cost dels equipaments tècnics i altres que han d'aportar per fer la feina i que no cal que posi l'Ajuntament. Puc afegir alguna cosa més sobre això?

Sí...

Poden fer les trampes que vulguin amb els números, però la realitat és la que és. A l'àrea de Comunicació, que es on tenim més professionals externs, es gasta el mateix que abans. Però hi ha menys professionals i és lògic que guanyin més si fan més feina. Però a més, les coses es fan de forma més racional. Sabíeu que abans hi havia una persona que escrivia les notícies, una altra que feia les fotos, una tercera que ho publicava a la web, una quarta que ho compartia a les xarxes socials i una cinquena que ho enviava als mitjans de comunicació?

Alguna cosa en sabíem, sí...

Doncs el que passava és que, amb tanta gent pel mig, hi havia notícies que es publicaven al cap d'una setmana de passar. Ara hi ha un professional o empresa que fa totes aquestes tasques, que és el més lògic (la feina de principi a fi). I el resultat està a la vista. Només cal veure el canvi que està fent Calafell Ràdio, que ja s'està transformant en una televisió local per internet, o com creix el seguiment de les xarxes socials municipals. Això són resultats... És més, abans, Calafell suspenia en transparència i bones pràctiques de comunicació. En menys d'un any ho hem revertit i hem assolit un excel·lent.



Què pots dir que ja heu complert, després del primer any de mandat, del programa electoral?

 
La veritat és que hi havia compromisos per al primer any que van quedar resolts en els 100 primers dies. Mesures tan senzilles, i tan necessàries, com pavimentar el pàrquing de l'escola la Ginesta, per exemple. També hem suprimit els protocols absurds que donaven privilegis als polítics per damunt dels ciutadans, ens hem posat al nivell de la ciutadania i hem guanyat en proximitat.

Però la principal promesa era baixar l'IBI un 10% i l'hem complert a la primera oportunitat. Hi ha ciutadans que estan rebent ja el rebut aquests dies i ho poden comprovar. CiU deia que no podríem fer-ho i s'han equivocat. També deien que no podríem fer un pressupost i s'han tornat a equivocar. La promesa també clau de fer un Ajuntament més transparent ja l'he explicada just abans. I finalment, en moltes coses estem començant a posar en pràctica la promesa de canviar aquelles coses que mai no canviaven a Calafell.



Canviar allò que mai canvia era un dels teus eslògans. Creus de debò haver canviat coses?

No tot el que voldria, per descomptat, però els canvis són evidents i són objectivables. I no tan sols, encara que també, en el tarannà. Quan algú rep a casa un rebut més baix d'IBI és obvi que hi ha una intenció i un forma de fer al darrera, però els diners que estalvia són "contantes y sonantes". Però, el canvi més important és que Calafell té d'alcalde una persona normal i corrent, que no reserva cadires en primera fila, que escolta el veïnat, que no s'amaga darrere d'un guardaespatlles, ni té por dels ciutadans, que té les coses clares i que no té por als canvis, encara que suposin un cost polític que altres mai volen assumir.



I què no s'ha fet encara? O quines promeses estan pendents, però, com a mínim, ja s'hi està treballant?
 

De coses per fer no sabeu la quantitat enorme que n'hi ha. I no per haver-les promès, sinó per la mateixa pressió d'una realitat social i econòmica molt complicada. I una part de la feina feta, no poc important, ha hagut de ser per resoldre molts "bunyols" que ens vam trobar. No considero que hagi estat temps perdut, però si els d'abans haguessin fet la feina, en comptes de dedicar-se a fer-se fotos, tot això que Calafell hauria guanyat i gaudit abans.

De les coses més concretes que vam prometre, hi estem treballant en totes, però com és lògic no totes poden arribar a la vegada. És més, voldria destacar que si no podem enfocar encara una solució definitiva per a un problema, si més no busquem resoldre la situació concreta. El treball de reparació de carrers n'és un exemple. Quan es pugui, caldrà plantejar-se fer carrers completament nous: mentrestant no podem deixar els forats sense tapar...

Però, un dels canvis més importants està per arribar, tot i que ja he explicat que s'hi està treballant. Aquest serà la Participació Ciutadana, tan escassa en un municipi com el nostre. Això permetrà els ciutadans poder escollir on van a parar els seus impostos, però també generarà una major cohesió social, tan necessària en un municipi dispers com el nostre.


http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/909334-la-nova-politica-de-sofa.htmlEl famós "sofà", ha rebut aplaudiments i crítiques. Què en penses després de seure a parlar amb més de 500 veïns i diferents associacions veïnals? Quines conclusions en treus del que realment preocupa els veïns? 

Que critiquin el que vulguin, que jo les promeses electorals les penso complir. A la campanya vaig dir que el meu despatx seria el carrer i això estic fent. No és l'únic canal de comunicació directa amb l'alcalde que tenen els ciutadans, però està sent un dels més efectius. Penso que la idea era encertada, perquè poder accedir directament a l'alcalde agilita moltes coses. Hem de reconèixer que els ajuntaments, tots, no tan sols el de Calafell, no en són prou d'àgils i que els hem de canviar molt.

Les principals preocupacions dels veïns són les mateixes que ja vam constatar quan, des de l'oposició, vam fer un procès de participació, el Calafell 25x25, i també fèiem un sofà.

La qüestió que produeix més queixes és l'estat de conservació dels carrers: un mal endèmic al nostre municipi que estem mirant de pal·liar amb centenars d'actuacions petites i mitjanes de reparació i manteniment. Però a molt poca distància hi ha la problemàtica dels gossos, en un doble vessant: el comportament incívic dels que no en recullen els excrements i la manca de llocs on mascotes i propietaris puguin fruir de l'espai públic. També hi estem treballant i ja s'han anunciat mesures com crear uns correcans, fer una campanya de civisme i vigilar i sancionar més.




Ara tothom parla de la importància de la transparència i la participació ciutadana. Però, a part de paraules, quins fets es poden veure ja o almenys veurem en aquest sentit?

Tothom portava en el programa electoral la transparència i la participació, però nosaltres vam ser els únics que la vam portar en pràctica a l'hora de fer el nostre programa electoral. Durant un any i mig vam estar fent un procés participatiu, el Calafell 25x25, per a què el nostre programa sortís de les necessitats manifestades pels calafellencs. Ara, governant, ja hem començat a fer el mateix.

Pel que fa a la transparència, ja us he dit abans la qualificació que la Universitat Autònoma de Barcelona ens ha donat, un excel·lent. En l'índex Infoparticipa hem passat d'un miserable 3,90 a un 9,42.

Respecte a la participació, l'accessibilitat a l'alcalde, com fins ara mai no s'havia vist a Calafell, n'és una altra bona prova. D'altra banda, tenim en fase d'aprovació un nou Reglament Orgànic Municipal que reconeix diversos drets de participació i informació de la ciutadania. També he dit que estem treballant el nou Reglament de Participació Ciutadana, amb la resta de grups polítics. Aquesta eina serà fonamental en els pròxims anys. Atesa la complexa composició de la corporació, cal molta negociació per arribar a uns acords mínims, però penso que aquest estiu ja tindrem una proposta tancada. El meu objectiu, tal com em vaig comprometre a la campanya electoral, és que hi hagi un consell ciutadà que, com a missió més principal, tingui decidir i prioritzar les inversions que es facin a cada nucli.



Ets coneixedor de la frustració dels veïns de Segur. Què penses fer per equilibrar els nuclis?
 

Sóc plenament conscient i la comparteixo. Durant molts anys, Segur ha estat un nucli oblidat, tot i que s'han anat fent els serveis, de mica en mica. És normal que els "segurencs" se sentin en inferioritat vers els ciutadans d'altres barris històrics. Per anar a la piscina, s'han de desplaçar. Per a fer un taller de pintura, s'han de desplaçar. Per a anar a urgències, s'han de desplaçar. Crec que calen molts equipaments per a Segur i evitar que s'hagin de continuar desplaçant. En aquest mandat en farem alguns, l'Institut nou, el nou CAP i un nou Centre Cívic en seran una mostra. Una altra mostra és el nou programa de festes majors que equipara Segur amb Calafell i el reconeix com un nucli potent del municipi. Crec que ha arribat l'hora d'apostar per Segur.

La proposta d'equilibrar els nuclis era al nostre programa electoral. Plantejàvem que el repartiment de les inversions es fes amb un barem objectiu, segons el nombre d'habitants de cada nucli. A partir d'aquí, seria el consell ciutadà qui decidiria què fer amb la quantia que toqués a cada nucli. Aquest sistema té una base objectiva i farà possible deixar enrere els greuges històrics entre nuclis, especialment a Segur.



Casa Barral. Regidor de cultura. Hem llegit de tot. Que es tanca, que no tenim ningú que porti cultura. Què en dius d'això? 

La Casa Barral no es tancarà pas, continuarà oberta de dilluns a diumenge, durant juliol i agost, i els caps de setmana, la resta de l'any. El cas és que a finals de juny obre el centre d'interpretació del mar a la confraria de pescadors. Això duplicaria continguts existents a la Casa Barral, que té una part dedicada al món de la pesca local. L'actual govern ha pensat que aquesta és una oportunitat històrica per replantejar el projecte de la Casa Barral. És a dir, per fer-hi una museografia basada únicament en Carlos Barral i que faci d'aquest museu un referent literari internacional.

Pel que fa al tema de Cultura, les coses s'han d'explicar com són. El Barça de Cruyff jugava amb un fals davanter centre i va guanyar molts títols. Què vull dir amb això? Que l'estructura municipal s'ha dissenyat per fer complir els objectius programàtics del govern. Entre ells, un de molt important: revisar totes les programacions culturals, festives i turístiques per crear una agenda anual d'activitats, pensada tant per a residents com per a visitants. En aquesta línia, molts dels recursos, personal, programacions i activitats del que abans era la regidoria de Cultura estan integrats a la regidoria de Promoció Econòmica, dins l'Àrea de Qualitat de Vida. I estan funcionant molt bé, per cert. Cada cop més, estem estirant els caps de setmana amb activitats a Calafell i Segur, fent que no coincideixin els actes importants i que ocupin tots els caps de setmana que hi havia lliures.

A més, precisament per no tallar tan en sec, tot i la nostra voluntat de canviar-ho, dins de l'equip de govern hi ha un regidor de Cultura, el Joan M. Triadó. No és exactament un regidor de Cultura, a l'estil dels d'abans, ja que porta més els projectes de patrimoni històric. Però és que, i hi insisteixo especialment, el nom no fa la cosa, sinó els objectius i els resultats.



Des del teu punt de vista, què fa bé l'oposició i què creus que fa malament?
Sóc poc partidari de parlar dels altres partits, en general. Però si he de contestar, diria que fan la seva tasca el millor que poden o saben. I de la mateixa forma que ens trobem amb situacions bastant incomprensibles, també ens trobem amb mostres del millor tarannà positiu i constructiu. En això de la política, les coses van com van i un dia et toca estar aquí, i un dia allà, i no pots deixar-te dominar per enrabiades fruït del malperdre. Sort que la majoria no estan en aquesta línia i tenen una actitud col·laboradora i constructiva. Aquest és el camí!



Fins ara altres partits demanaven abaixar IBI quan estaven a l'oposició i els que van arribar a governar, després el van apujar. Hi ha hagut crítiques perquè heu abaixat l'IBI un 10% però heu demanat un préstec. Es diu que ens endeutem més per aquesta baixada. Pots explicar-ho de forma entenedora?
 

El nostre programa deia les dues coses, abaixar l'IBI i que per poder invertir caldrien préstecs. Dèiem que l'IBI el baixaríem perquè no era normal tenir uns tipus dignes de Pedralbes quan a l'Ajuntament cada any li sobraven diners. El nostre plantejament és que no demanarem cap any un préstec superior al que aquell mateix any s'amortitzi de crèdits anteriors. Aquesta és la forma que l'Ajuntament disposi de diners per invertir sense que al final del mandat es degui un euro més que al principi.

Però què ha passat enguany? Amortitzem 5,41 milions d'euros i el crèdit que demanem és de 3,88 milions. La diferència, 1,53 milions, no és exactament un estalvi, però sí que significa deure menys. Per què ens entenguem: en començar aquest mandat, l'endeutament era del 87,94% i a finals de 2016 serà del 77,29%. L'Ajuntament ha guanyat un marge econòmic important, que li permet, entre altres coses i junt amb altres mesures d'estalvi i gestió, encaixar la reducció d'ingressos causada per la rebaixa de l'IBI, fins i tot passant a deure menys...



Què ens espera per aquests 3 anys?
 

Ens esperen tres anys de molta feina. Tres anys que espero que siguin fructífers per a Calafell. També tres anys de molt diàleg i consens per tirar-ho endavant tot, ja que, no ho oblidem, és el que van voler els ciutadans amb el resultat que van donar a les urnes. Però, tres anys de canvis importants pel que fa a la presa de decisions, amb major poder dels ciutadans i de les entitats.



Dóna'ns un títol per l'entrevista

Vam prometre, el meu equip i jo, que ens hi deixaríem la pell. Ens l'hem deixada tot aquest any. I tant ells com jo "ens seguirem deixant la pell".