Escuchen atentamente lo que dice TV3 en esta notícia sobre incitar al odio, crimen, etc. Es para que no se hagan una opinión equivocada sobre lo que van a leer a continuación.
Esta entrada la iba a titular "Barquier, quien debería dimitir si tuviera dignidad eres tú" pero eso lo explicaré al final...
Esta es la noticia, que publica hoy Diari de Tarragona, que afecta a Xavi Martínez, mi amigo, colaborador y buena persona, trabajador en Ràdio Cunit (sin cobrar un duro), con quien se ha cebado el PP de Cunit (un concejal en particular, Barquier, según cuenta él mismo), a raíz de un escrito hecho en su facebook personal, sobre el tema que ha incendiado las redes sociales desde el lunes: el asesinato de la presidenta de la Diputación de León, Isabel Carrasco.
Y éste es el comunicado que ha hecho Xavi Martínez y se ha enviado también a los medios de comunicación.
Comunicat
del responsable d'informatius de Ràdio Cunit:
A
vegades, aquell que està acostumat a explicar les notícies, acaba sent notícia.
I això és el que m'ha passat aquesta setmana.
Aquest
dimecres al matí em llevava veient com, una publicació que vaig fer dilluns al
meu compte personal de Facebook, apareixia en una de les pàgines del Diari de
Tarragona, acompanyada de les declaracions del Grup Municipal del Partit
Popular de Cunit, on criticava el meu comentari, i demanava la meva destitució
com a responsable d'informatius de Ràdio Cunit (tot i que a l'article es feia
esment a què jo era responsable de l'emissora municipal en sí, cosa que,
òbviament, no és així).
Aquesta
publicació la vaig fer al voltant de les 18h de la tarda de dilluns, quan tot
just es donava a conèixer que havia mort a trets la presidenta de la Diputació
de Lleó i del PP a Lleó, Isabel Carrasco.
En un
primer moment, els mitjans de comunicació apuntaven a una dona, la que l'hauria
matat, presumptament, per temes polítics i socials.
És per
aquest motiu, i com a visió crítica personal, que vaig publicar un comentari,
acompanyat de la notícia, al meu compte de Facebook, i que cito textualment:
"No ho justifico, però el que m'estranya és que això no passi cada dia,
amb les polítiques que estan duent a terme...".
Comentari
desafortunat? Potser. En aquell moment, però, i atenent a les primeres
informacions que, com deia, relacionaven que l'assassinat podia estar vinculat
a les penúries que estava patint la dona que ho va fer, vaig creure que ho
havia de dir. I recalco, en cap moment justificava la mort d'aquesta persona
per qualsevol motiu.
Però és
que veient que són moltes les persones que moren cada setmana, traient-se la
pròpia vida, perquè no poden arribar a final de mes, perquè no poden pagar les
seves vivendes i són desnonades, perquè no poden accedir a les necessitats
bàsiques d'aquesta societat, entre moltes altres llastimoses situacions
provocades per les mesures que està aplicant el govern espanyol del Partit
Popular, com un no es pot preguntar com no hi ha més gent que es senti
desesperada i mati a un polític veient la situació actual política, i més
concretament, al Partit Popular?
A
aquestes persones no se'ls dedica ni un minut de silenci; a aquesta política
que ocupava una quinzena de càrrecs, amb un sou anual d'uns 150.000 euros, i
que, fa poc, va desitjar la mort a un company seu de professió, sí que se li
n'ha dedicat un arreu de l'estat.
Però
com, finalment, ha trascendit que va ser assassinada per afers personals, això
ho deixaré de banda, i no vull polititzar més el tema, tot i que, el meu, tal i
com ja he dit, és un missatge que crec que no ofèn a ningú, i no és res
comparat a d'altres que estan apareixent, sobre aquesta mateixa qüestió, a la
xarxa. Uns comentaris que, per cert, des del govern espanyol, volen censurar.
Una espècie de "caça de bruixes".
Alguns
diran que, amb aquestes paraules, estic éssent poc objectiu i poc imparcial. Però,
què passa quan la persona encarregada de dir les notícies veu que ell n'és el
protagonista d'una? Bé s'haurà d'expressar, oi? Doncs jo així ho faig avui, ja
que sóc el protagonista, i em demano a mi mateix les declaracions.
El que
vull posar en relleu, i aquí va la meva queixa, és que des del Grup Municipal
del Partit Popular s'hagi demanat la meva destitució com a cap d'informatius de
l'emissora pública municipal de Cunit. Em sento totalment decebut amb aquesta
reclamació, i des d'aquí li pregunto al senyor Barquier, si, en algun moment,
en les tasques que realitzo a Ràdio Cunit, no he estat objectiu, imparcial o
l'he censurat. No cal que em respongui, ja li dic jo: mai. Mai no ho he estat.
I és
aquí on vull que, tant ell, com la resta, aprenguin una distinció d'aquells
periodistes (o projecte de periodista) que tenim comptes a les xarxes socials:
una cosa és un compte PERSONAL i una altra és un compte OFICIAL.
Em fa
molta ràbia que s'hagi vinculat el comentari en el meu compte PERSONAL amb les
tasques que desenvolupo a Ràdio Cunit, ja que tinc la mateixa llibertat
d'expressió que qualsevol altra persona en dir el què penso. Una altra cosa és
que opinés a la ràdio, cosa que mai no he fet ni faré.
També em
pregunto: de què se m'ha de destituir? Quan tingui un contracte, en parlem. De
moment, no disposo de cap contracte per la meva feina a Ràdio Cunit, ja que,
actualment, i ni en els gairebé 7 anys que porto a l'emissora, NO COBRO ni un
cèntim de les arques municipals per fer tots els espais informatius (que no són
pocs) que surten en antena, cosa que m'agradaria que valorés personalment. I
això ho dic perquè, tant ell, com la resta de grups municipals, i ciutadans de
Cunit en general, tenen els micròfons oberts de la ràdio per dir la seva, no
com en d'altres temps...
Així
doncs, jo, que estic a Ràdio Cunit "por amor a l'arte", per vocació,
no crec que sigui el que ha de dimitir, sinó algú altre, algú que no va fer bé
la seva feina en el seu dia.
Aprofito
l'avinantesa, també, per donar les gràcies a l'Ajuntament de Cunit, al donar-me
total llibertat en les informacions que transfereixo a través de les ones i
d'Internet, sense cap censura i amb total independència.
Un cop
més, lamento que el Partit Popular de Cunit s'excusi de la seva mala o
inexistent gestió, com ja va fer, fa uns mesos, en una altra ocasió, al·legant
que jo "manipulava les informacions de la ràdio". Trist, ben trist.
Xavier
Martínez, responsable d'informatius de Ràdio Cunit.
************************
Esto del PP Cunit es sencillamente demencial e impresentable. Y lo que lean a partir de aquí, lo firmo yo, pero es la opinión de todos aquellos que hacemos este blog y denunciamos día a día a tanto político sinvergüenza, mentiroso, etc, etc. Con pruebas, por eso llevamos casi 8 años dando guerra y los pocos intentos que ha habido de denunciarnos no han prosperado.
Barquier y el PP de Cunit, si tuvieran dignidad debieran haber dimitido ellos, pero hace tiempo, y todos en pleno e irse a plantar coles. Como socio de gobierno con Judith Alberich dejaron el ayuntamiento de Cunit en la más absoluta ruina, a un nivel tal que el actual equipo de gobierno presidido por Montse Carreras (CIU) en coalición con ERC/ICV, aún están pagando los platos rotos y haciendo filigranas para recuperar las arcas municipales de Cunit.
Barquier, un personaje que no sabe ni escribir el castellano (aunque se diga muy español, se le nota poco; del catalán, mejor ni hablo). Un señor que si hubiese hecho en una empresa pública lo que hizo con el ayuntamiento de Cunit, le habrían dado tal patada en el culo que se habría muerto de hambre en el espacio. Un señor que pide dimisiones a un chaval de 18 años pero él sigue ahí metido de regidor a pesar de no haber hecho bien su trabajo, también colocado en el Consell Comarcal (dos sueldos) en donde se dedica a pasar ratitos chateando por facebook en medio de una sesión. Tan falto de pensamientos propios que copia y/o plagia los de otros. Un señor que censura a quien no comparte su opinión. Un señor que se ha atrevido a llamar a un juez "incompetente y mezquino" y a la judicatura "injustos y miserables". Un señor que se ríe cuando le dicen que debería devolver el dinero que ha dilapidado en el ayuntamiento. Un señor que milita en un partido lleno de corruptos (sí, líder en número de políticos corruptos en España), partido presidido por un fulano que ha incumplido sistemáticamente todas las promesas electorales y ha arruinado aún más el país que debería defender dejándolo, a día de hoy, peor de lo que lo encontró. Un señor, Barquier, al que le podríamos poner muchos más calificativos pero ya se los ha puesto él solito con el tiempo (si se miran los enlaces, ustedes mismos verán que sobran más palabras).
Y, como reza en la noticia del Diari, si el ministro de Interior quiere "limpiar las redes sociales de indeseables" pues que mire dentro de su casa, el PP, donde los hay a patadas. Y, termino ya, publicando un vídeo que explica cosas que muchos medios afines al PP han silenciado, sobre la difunta presidenta de la Diputación de León. Se hizo en 2013, así que no hay oportunismo en ello.
Viendo esto, comparto (compartimos) y damos soporte a la opinión de Xavi Martínez sobre la política llevada a cabo estos años por el PP. Eso no significa que justifiquemos ni apoyemos un asesinato. Pero Barquier, y puede que el PP de Cunit, sean tan cortitos que no sepan distinguir entre comprender/entender y justificar. O sí que lo entienden, pero a lo peor estos peperos de Cunit trataban de sacar rédito político de las palabras de Xavi Martínez, tal como pretendían hacer en España los medios afines al PP con el asesinato de Carrasco, que antes de que se supiera que presuntamente, lo ha cometido una persona del PP, ya echaban la culpa de esto a los escraches, a la izquierda y a todos los que no piensan como ellos pero, tras tener que abortar de urgencia la campaña de criminalización de la protesta social que políticos del Partido Popular y medios afines tenían ya en marcha, la confesión de la detenida les dió la estocada final. Por la vía de la criminalización de la protesta social ya no les ha salido bien, así que ahora toca hacer lo imposible para aprovechar la situación, en su estrategia represora contra los mensajes no acordes a su pensamiento, tuits que vengan desde ámbitos de la izquierda, en las redes sociales.
Y nada más señores, que de donde no hay no se puede sacar. Pero que pidan la dimisión de un chaval de 18 años, que trabaja en un medio informativo que ya quisiera Calafell Radio tener la misma libertad de pensamiento y expresión, y lo hace gratis y, que esta dimisión la pidan los que acabamos de retratar "en toda su gloria", es que no tiene nombre.
