lunes, 6 de agosto de 2012

Calafell feliç?

Aquest escrit l'he fet arribar per correu privat a algunes persones de Calafell. Si creieu que pot ser interessant al Bloc, podeu publicar-ho.
Pep

ALDOUS HUXLEY va escriure cap allà l’any 1932 en el seu llibre anomenat "UN MUNDO FELIZ" en el que una tal "Lenina" era la perfecta ciutadana i un tal "Bernat" era un foraster, intel·lectual mes llest que els demès, totalment inadaptat social. La seva relectura m’ha fet pensar en el meu poble, i no crec que en Huxley sabes que existís un poble a Catalunya que s’anomenés Calafell per escriure aquesta novel·la.

A Calafell aquest any, i anys passats, tenim el problema, entre altres pobles, el de la venda ambulant i el cito en primer lloc per l'actualitat mediàtica que està prenen. Per la Lenina no ni haurien pas de dubtes: si per vendre pels carrers s’ha de tenir la llicència del IAE, estar donat d’alta a la S.S. d’autònoms i tenir una assegurança de Responsabilitat Civil, doncs a demanar permís tal com fan els de les parades dels Mercadillos de Calafell i de Segur i si te’l donen, doncs, a vendre. Per en Bernat si no tens la llicència i t’estalvies el pagament d’impostos que serveixen perquè, si els paguem tots, sumin i no hagin de fer més retallades socials els Governs de torn, (si no pagues la Seguretat Social no podran posar mes facultatius i tindràs d’esperar mes temps perquè t’atenguin al l’hospital o al CAP) i si no tenen l’assegurança i les ulleres de sol que compres no tenen els filtres requerits per protegir-te la vista i et produeix ceguera, doncs, mala sort ja aniràs a l’oftalmòleg i t’ho pagaràs tu.

A Badalona segons va publicar el diari La Razón el 13 d’agost del 2011, l’ajuntament va publicar un decret on es vetava la venda d’alcohol per la nit de les 22 hores fins a les 7 del mati als locals de menys de 150 metres quadrats per frenar el “BOTELLON”. A la Lenina li agradaria viure a Badalona. En Bernat potser voldria viure a Calafell on venen alcohol a les botigues sense comprovar l’edat dels compradors i fins i tot aniria a la sorra amb els menors i els mes grans i s’asseuria a les hamaques, potser aplaudiria si algú hi calés foc i després trenquessin les ampolles o les deixessin abandonades per què: “ ja vindrà la brigada a netejar-ho i així la gent que l’endemà anirà a banyar-se no es tallarà!”

A la Lenina li agradaria passejar per el passeig de la platja i tenir prou amplada per poder caminar tranquil·lament. En Bernat potser tan li faria que les terrasses no respectessin les zones que tenen marcades per ocupar la via publica i hagués d’anar sortejant les bicicletes i patins per no ser atropellat pels seus usuaris perquè, té la sort de que encara no es tan vell i te una mica d’agilitat per esquivar-les.

Al restaurant la Lenina voldria anar-hi a sopar i que potser a mig sopar algú li oferís vendre-li una rosa i fins i tot podria ser que li compres. En Bernat voldria que cada 10 o 15 minuts mentrestant sopa l’interrompessin i així no caldria estar tant per el que explica el seu acompanyant.

A la Farmàcia voldria la Lenina anar a buscar un medicament receptat per la Seguretat Social i pagar encara que no li vingués de gust 1 € perquè així ho ha decidit el Govern que va sortir elegit encara que ella va votar un altre partit. Ell en Bernat, que no ha anat mai a votar o ha votat a la babalà, exigiria no haver de pagar l’euro.

Pel carrer la Lenina voldria que la policia Local quan parla per la radio, i s’escolta al passar pel seu costat, sentir-ho en el seu idioma i fins i tot no li desagradaria que fos en valencià o aragonès oriental. Però en Bernat que no ha fet mai res, amb lo llest que es, per aprendre l’idioma del País on viu i treballa, ja li esta be en Castellà.

Finalment caldria saber que es el millor per Calafell i si volem viure tal com la Lenina amb un cert ordre i disciplina o com en Bernat confiant que tot es vàlid per viure lliurement sense contar per res amb la comunitat que l’envolta.

La relectura de “UN MUNDO FELIZ”, m’ha fet pensar en totes aquestes coses. M’agradaria que, tant els polítics que estan en el consistori, com la gent en general, fos capaç de pensar-hi una mica, i després, decidir quin ha de ser el comportament de tots i cadascun dels ciutadans. Jo voto perla Lenina, és clar!

Pep


Este texto nos lo ha envíado Josep Gibert Alberich.