miércoles, 4 de junio de 2014

Jordi Alvarez no repetirá como candidato de ICV

He de dar la razón a Macintosh, que hace meses ya me lo dijo "Jordi Alvarez no se presentará". Tengo que decir que como persona y amigo, se mezclan sentimientos contradictorios. Alegría porque Jordi Alvarez toma una decisión que ya tenía muy meditada y por lo tanto será positiva para él, y tristeza porque esa misma decisión seguramente le reste votos a ICV, que no otros valores que siempre han tenido como grupo. Y pena, porque tal decisión debieran tomarla otros, de otros partidos, pero no por los mismos motivos. 

Esta mañana nos comunicaba lo siguiente en su facebook:

Molts ja sabeu que des de fa bastants mesos, tinc meditat no tornar a presentar-me com a cap de llista en el procés obert per a les eleccions municipals d' ICV Calafell.

La decisió la vaig expressar per primera vegada fa ja tres anys, l'endemà de les municipals del 2011. Per tant, està meditada, hiperdebatuda i compartida amb els meus companys més propers.

Indubtablement això no suposa una prejubilació de la política .. ni aquesta decisió em situa al marge d'intentar fer reals els somnis col · lectius, entre altres coses perquè no puc renunciar a la construcció d'un món més just .. igualitari .... sense explotats ni explotadors, perquè forma part de la meva manera de viure i d'entendre la vida.

Però un ha de ser conscient de les seves limitacions, ... de les seves energies, ser honest, transparent i clar ... i sincerament ... pensant en els meus veïns, la meva ciutat i els meus companys .... seré molt més útil situant-me a la grada que al centre del camp ...

Molts us heu adonat del meu esgotament.

L'altre dia a la concentració davant de l'Ajuntament per la República!!! el vau viure en directe. En la meva intervenció no vaig aportar cap valor polític, i encara que no em corresponia a mi .. parlar .... i molt menys fer-ho en nom d'ICV, .. més q una intervenció va semblar, un acudit d'Arévalo ...

Pensava q tenia q comunicar.lo d'una manera tranquil · la més argumentada i envoltat dels meus companys ... però el de dilluns ha precipitat la forma i el contingut de la comunicació ..

Han estat tres anys difícils ... en lo personal, laboral i també en lo polític ... q m'ha passat factura.

Fa cinc mesos vaig renunciar, com a Coordinador Comarcal del Baix Penedès ... ara necessito obrir un parèntesi en el temps ... carregar.me de positivisme .. posar-me al dia de les propostes d'una nova esquerra emergent entre la q també es troba ICV ....equilibrar l'impacte del treball i certa dependència de les noves tecnologies ...

Tot això per què??

Perquè recuperar els drets perduts .. serà un procés llarg .. acabar amb les males pràctiques municipals.,, també ... necessitarà molta musculatura fora de les institucions que també marquin agenda i prioritats ..

Espero ... per respecte q ningú tregui falses teories ni conclusions, no n'hi ha .. i les que pot haver-hi no es situen en terreny municipal.

El meu compromís és amb ICV de Calafell .. són els meus companys ... els meus germans ... a qui seguiré recolzant i donant suport ... crec en les persones i en el projecte que a més suma noves incorporacions amb capacitat i honrades ... 

Us asseguro q no suposarà cap debilitat ... ni en les alternatives ... ni en la creativitat de les accions .. al contrari aquest procés consolida i demostra que ICV Calafell va més enllà del personalísme q molts altres grups exhibeixen ... als que també faig una crida a què segueixen els meus passos. la ciutadania agrairia una renovació en profunditat!!!

Salut!!

Jordi, amigo, eres lo más digno que ha pasado por la política de Calafell. Un político del que nadie dice una mala palabra, una buena persona honesta y coherente. A algunos que te han dedicado ahora despedidas y elogios, lo que les recomiendo es que en lugar de hacerlo, tomen ejemplo y se marchen ellos también, pero por la puerta de atrás, por donde les toca (como Olga Elvira) porque sin tí la política pierde pero sin ellos la política ganaría. Dice Elvira que "Tu decisión dice mucho del tipo de persona que la política municipal necesita" pues ella y otros como ella deberían irse precisamente porque en la política municipal no se necesita a gente como ellos. Te vas pensando en tus ciudadanos y en tus vecinos, otros se quedan pensando en su bolsillo. 

Calafell necesita una renovación profunda, pero se va el mejor sin, siquiera, haber podido gobernar. Y seguiremos con las mismas momias, los mismos inútiles a los que añadir la banda de trepas que ahora sacan la cabeza, cuando ya huele a pastel electoral. 

Espero que quien ocupe tu puesto (sustituirte es imposible) mantenga los mismos valores de los que has hecho gala en la política: compromiso, servicio y honestidad... ya sabes, esas cosas de las que todos hablan pero luego, cuando alcanzan el poder, se olvidan de repente. Bueno, no se olvidan... "El poder no cambia a las personas, sólo revela quiénes verdaderamente son (José Mújica, presidente de Uruguay)" tal como reza el encabezamiento del blog, dedicado precisamente a tantos truhanes y vividores de la política.

Miquel Casellas se hacía una pregunta en varios medios de comunicación: "Tornaran a retornar els clàssics de la política baixpenedesenca?". 

El problema és que els principals partits s’han trobat amb una sèrie d’individus qui   han trobat molt de gust a això d’escalfar la cadira. Fins i tot dóna la sensació  que alguns estan patrocinats per una empresa de cola adhesiva. Els actuals s’han carregat un parell de generacions de joves  líders polítics que els seguien, però el greu problema està en què la resta del partit no ha dit res sobre aquesta adhesió. Sembla que aquest ramat silenciós estigui ben  preparat per practicar la política del “si, buana”
Pues en Calafell vamos bien servidos de todos estos, que lo único que quieren es pillar cacho viviendo de la política. En cambio, en tu caso, te vas sin que nadie pueda decir nada más que cosas buenas. Calafell is different.

Como nunca he ocultado mi admiración hacia tí como persona y como político, públicamente sólo me quedaba decir qué pienso de tí y desearte lo mejor en esta vida. 

Date cuenta de un detalle. Este es un país de envidiosos, la envidia es el deporte y el mal nacional, sólo hablan bien de uno cuando se ha muerto. De tí lo hacen en vida, así que, amigo, ánimo y sigue en tu lucha diaria de la manera que mejor creas.

Señores momias políticas, tomen nota y ejemplo.Y váyanse ustedes también.